GLOSSARI

     ⇠........................................................................................................................................................⇢

EL PAPER I LA DIRECCIÓ DE LA FIBRA

A l’hora de tallar o plegar el paper hem de tenir present la direcció de la fibra. Per a papers de més de 150gm/m² és molt important tenir en compte la direcció de la fibra. A l’hora de plegar o de realitzar un fendit, ja que no tindrem el mateix resultat si ho fem “a fibra” que si ho fem “a contrafibra”. Hi ha moltes maneres de reconèixer el sentit de la fibra. Entre aquestes dues senzilles són:

1.      Trencar el paper amb els dits per la meitat. Sí la línia del trencat és recte, és que les fibres van a la mateixa direcció que la línia, al contrari, la línia és obliqua significa que les fibres estan contràries. 
   

   
2.       L'altre és posar en una superfície deixant un tros a l'aire. Si un tros de paper està més baix que l'altre és que les fibres estan a contrafibra.
   

   

 Hi ha dos tipus de fibres:

        · La fibra curta: És la fibra que aporta llisor al paper.

        · La fibra llarga: És la fibra que aporta resistència al paper.

⇠........................................................................................................................................................⇢

LA TRAMA

És la descomposició de punts, i això poder reproduir els diferents valors tonals. Per poder reproduir qualsevol sistema d’impressió (menys digital) a escala de grisos o color, on percebem un to continu modulat.

Hi ha tres tipus de trama:ç

• Trama convencional (AM): És quan els punts de trama estan a la mateixa distància, però la mida entre elles canvia. Em de tindre en compte els següents aspectes:
• Lineatura de trama: És la quantitat de punts de trama que hi ha per unitat de longitud (cm o polzades). Varia segons el sistema d’impressió i el tipus de paper. S’expressa en línies per polzada (lpi) o en línies per centímetre (lpcm).

Segons tipus de paper	Segons sistema d’impressió
Paper premsa: 65 – 85 lpi Òfset no estucat: 100 – 170 lpi Estucat: 175 – 200 lpi	Òfset: 65 – 300 lpi Rotogravat: 120 – 200 lpi Serigrafia: 50 – 175 lpi Flexografia: 90 – 175 lpi

•  Inclinació: Perquè cada color sigui visible han de tenir una certa inclinació. El dibuix de les trames superposades i inclinades s’anomena roseta d’impressió. Els angles han d’estar en una inclinació indicada, ja que sinó la imatge és distorsionaria i seria com l'efecte morè. D'aquesta manera tenim que els angles d'inclinació hi han de ser sempre els següents:
  

• Trama estocàstica (FM): És quan els punts de trama tenen sempre la mateixa mida, però estan a diferent distància entre elles. En aquesta trama es parla de resolució, no de lineatura. Acostuma a coincidir amb la resolució màxima del dispositiu.
  
• Trama hibrida: És la barreja de la trama convencional i la trama estocàstica.

⇠........................................................................................................................................................⇢

REPRODUCCIÓ TONAL

Són les diferències entre els tons més clars i els tons més foscos. S’expressa en percentatges de trama. Una trama del 50% té la màxima quantitat de superfície coberta que de superfície sense imprimir.

Que cal tenir en compte en la reproducció tonal:

• El límit de cobertura de tinta
• El guany de puny
• Els percentatges imprimibles

El límit de cobertura de tinta

Són la suma dels diferents percentatges de trama de cada color.

50% Cian + 100% Magenta + 80% Groc + 20% Negre: 250 % de cobertura de tinta

És a dir, és la quantitat màxima de cobertura de tinta que es pot aplicar en un paper específic amb un sistema de reproducció determinat. S’expressa en %. Es té en compte el límit de cobertura perquè cada paper absorbeix una quantitat de tinta determinada.

Alguns límits de cobertura més freqüents són:

• Paper estucat: 340%
• Paper òfset: 320%
• Paper premsa: 240%

Guany de puny

És l’increment que guanyarà el punt quan hi vagi a imprimir. És la diferència entre el percentatge del punt que vol i el percentatge que surt imprès. Es nota més la diferència en els tons foscos i els mitjos tons.

Els percentatges imprimibles

Les zones més fosques a imprimir, els punts de trama es poden tapar i embrutar. I en les zones més clares els punts no es podrien ni veure.

Per tant, el valor a partir del qual els punts es tapen és el percentatge màxim imprimible, mentre que el valor a partir del qual els punts desapareixen és el percentatge mínim imprimible.

⇠........................................................................................................................................................⇢

ELEMENTS DE CONTROL EN LA IMPRESSIÓ

Són elements per tenir un control i una mesura de la impressió i ajuden en les tasques de la postimpressió. Elements de control que hi ha:

• Marques de tall: Indiquen per on s’ha de tallar l’imprès (S’indica: _____)
• Marques de plegat: Indiquen per on s’ha de doblegar el plec (S’indica: ..........)
• Marques d’alçat/talp de signatura: Mostren l’ordre dels plecs que van enquadernats. La marca està en el llom de cada plec per poder fer l’alçat de forma correcta.
• Creu de registre: És una marca per poder imprimir tots els colors correctament que forma una sola imatge de la creu de registre. Així també permet veure si hi ha algun error de registre en la impressió.
• Tires de control: Serveixen per mesurar i controlar el color al llarg de la tirada.
• Separacions de color: Indiquen la quantitat de tintes que calen imprimir i el color de la tinta que s’aplicarà a cada tirada.