M5_UF2_Color

CREACIÓ I LINEALITZACIÓ DE PERFILS DE COLORS

Comissió internacional de la il·luminació

La Comissió Internacional de la Il·luminació (CIE) ha desenvolupat diversos sistemes tradicionals per especificar els valors de totes les expressions cromàtiques que capta l’ull humà.

Són sistemes utilitzats pels colorímetres per mesurar el color. Els més populars per la CIE són CIE Yxy i CIELab.

• L’original és el CIE xyz que ve descrit per valors corresponents al vermell, verd i blau. Aquest model evoluciona cap a d’altres.
  En CIEYxy l’eix horitzontal x indica la quantitat de vermell i l’eix vertical i indica la quantitat de verd. L’eix Y indica la lluminositat, i només es pot mesurar en una dimensió tridimensional.
  En el pla Y0, que és el de màxima lluminositat es troben els colors primaris en el perímetre, que de forma radial van perdent saturació fins a trobar-se amb el blanc.
  

• En el CIELab l’eix horitzontal a balanceja entre verd (a -) i vermell (a +) i el vertical b balanceja entre blau (b -) i groc (b +).
  La representació tridimensional de lluminositat s’indica en l’eix L. En el pla central L50 se situen els colors primaris que en direcció al centre mostren la seva pèrdua de saturació.
  

Delta E ΔE

Associat al sistema CIELab i utilitzat per definir el grau de diferència entre dos tons, tenim el valor Delta E ΔE.

Aquest valor indica la distància que separa, dins de l’espai cromàtic, a dos tons.

Si aquesta distància fos nul·la, òbviament estaríem parlant del mateix to, però com més gran sigui aquesta distància més gran serà la diferència. S’estableix que l’ull humà no percep diferències per sota d’un valor ΔE 2.

S’utilitza per saber la desviació que hi ha en un sistema de tractament de color en la seva reproducció tonal.

Per calcular el valor Delta ΔE, tenint en compte les diferències que poden venir per les variacions de qualsevol dels tres paràmetres (L, a, b), aquests estan presents en l’equipació de treball.

Il·luminants estandarditzats

La CIE estandarditza uns il·lumnants relacionant-los amb unes temperatures de color determinades, que a la vegada simulen els llums habituals. Els més usats són els següents:

Il·luminant	Temperatura del color	Simula
A	2854K	Bombeta incandescent
D50	5083K	Llum del dia

Il·luminant	Observacions
B	En desús
C	Llum de dia indirecta
E	Llum equienergètica (sense tendència cromàtica, amb valors RGB)
F	Llum fluorescent

Un dels factors importants que cal tenir en compte amb la CIE, respecte als il·luminants, és l’angle d’observació que s’estandarditza entre 2º i 10º.

L’observació estàndard de 2º no és el més adequat per les apreciacions de color amb angles amplis que es donen en situacions quotidianes; per aquesta raó la CIE va definir un segon angle de 10º.

Espais de color

No tots els colors visibles són possibles de reproduir. Els espais de color es delimiten segons el model CIELab.

Els diferents espais de color engloben la mateixa quantitat de possibles tons (16,7 milions quan treballem amb 8 bits per píxel), però es diferencien en com són cromàticament aquests tons i com estan distribuïts.

Espais de colors més habituals:

• sRGB: Denominat també Estàndard RGB. Està dissenyat per coincidir amb l’utilitzat pels monitors CRT. Abarca només el 35% dels tons del sistema CIE Yxy, donant-se el cas que alguns tons possibles en CMYK no es poden representar en sRGB.
• Adobe RGB: Dissenyat per reproduir millor l’espai de color CMYK, utilitzat en impressió. Reuneix prop de 45% dels tons especificats en el model CIE Yxy, millorant la gamma de l’espai de color sRGB principalment en els tons verd-cian.
• eciRGB: Dissenyat amb la idea que contingui el màxim i el mínim de tons imprimibles. És bastant similar a l’espai de color Adobe RGB.
• NCS (Natural Color System): Basat en la mescla de 4 colors compostos: groc-blau i verd-vermell, als quals s’afegeixen el blanc i el negre. Representat tridimensionalment amb dos cons units per la base, vist des de dalt es mostra com un cercle i literalment amb triangles. Un tall horitzontal pel centre mostraria el cercle on estan situats els quatre colors elementals.
  Aquest espai de color es construeix sobre un llenguatge visual de colors que es basa en la forma en com els humans perceben.
  
  
  En la posició superior se situa el groc i cada 90º, en la direcció de les agulles del rellotge trobem el vermell, el blau i el verd. Cada quadrant entre dos colors està subdividit en 100 intervals. Un tall horitzontal deixaria a la vista un triangle girat de 90º, la base del qual es mostra amb escala de grisos, de blanc a negre i en el vèrtex oposat a aquesta la màxima cromacitat. Els triangles mostren variacions de to, en escales subdividides en 100 intervals.
  

Valor gamma i punt blanc en el monitor

La visualització de les imatges en un monitor depèn de l’ajust d’aquests paràmetres: valor gamma i punt blanc.

Valor Gamma

Fa referència a les gràfiques que relacionen els valors d’entrada amb els valors de sortida de cada píxel. Els valors d’entrada corresponents amb els de sortida generen una gràfica que té una inclinació de 45º.

El valor gamma és la tangent matemàtica de l’angle d’inclinació.

Aquest valor varia de Windows (que és 2,2) a MacOS (que és 1,8).

Punt blanc

És necessari ajustar el blanc del monitor simula l’il·luminat amb què es visualitzarà la imatge impresa.

El punt blanc fa referència al tipus de blanc del monitor en funció de la temperatura del color. Els sistemes incorporen diverses temperatures de color, incloent-hi les corresponents a aquelles il·luminants que estan normalitzats.

Perfil de color. El concepte de Gamut

El principal objectiu de la gestió del color és que les diferències en la visió d’aquest seguin les mínimes. És a dir, que la gestió del color en el procés de reproducció es vegi el menys alterada possible.

El concepte de Gamut fa referència al conjunt de tons reproduïbles en un dispositiu o amb un determinat mètode de color.

La delimitació de perfils es realitza en un espai de connexió de perfils o PCS (Profile Connection Space), normalment CIE Yxy o CIE Lab.

L’estandardització l’estableix l’ICC (Internacional Colour Consortium), que diferenciarà entre perfils independents i perfils dependents.

Els independents són aquells que no procedeixen d’un equip i poden ser llegits o interpretats per qualsevol dispositiu; els dependents són aquells que sí que depenen d’un equip (entrada, visualització i sortida).

......................................................................

Definició de:

Model (o mapa): És el pla que es descriu tots els colors.

Espai: És el conjunt de colors determinat, que és capaç de ser representat per un dispositiu.

Perfil: És un arxiu informàtic que descriu un espai de color específic. Es pot crear un perfil i també el podem exportar. 

Sistema de gestió de color (CMS, Color Management System): Compara l’espai de color en el qual s’ha creat un color amb l’espai de color que s’imprimirà. Realitza els canvis necessaris per representar el color de la manera més uniforme possible en dispositius diferents.

......................................................................

Calibració i linearització

Perquè un dispositiu garanteixi les característiques del seu perfil cromàtic caldrà calibrar-lo.

La calibració consisteix a ajustar el funcionament del dispositiu segons les especificacions d’aquest i utilitzant els elements de control de què disposi: valor gamma i punt blanc en monitors o balanç de color en equips de captació.

El procés de linearització consisteix a obtenir el perfil cromàtic del dispositiu.

Per això s’escaneja o capta un dels models de referència definits per l’American NAtional Standard Institute (ANSI), normalment anomenat IT8 que conté diversos centenars de tons per avaluar els dominants i l’equilibri de color.

La imatge captada de l’IT8 es visualitza en el monitor i en els sistemes de sortida que s’utilitzaran.

A través d’un colorímetre es mesuren els diversos tons, i s’entren les dades al sistema de gestió del color que efectuarà el procés d’ajust entre perfils.

Ajustos entre perfils

El sistema de gestió de color realitza l’ajust dels perfils dependents obtinguts de cada equip a través de l’espai de connexió de perfil (CIE Yxy o CIELab) per ajustar-los al menor de tots ells.

L’ajust suposa que alguns tons reproduïbles en un perfil dependent puguin ser-ho en un altre, per la qual cosa han de transformar-se.

Existeixen quatre mètodes per a realitzar l’ajust:

• Perceptual: Manté les relacions cromàtiques relatives de tons entre si, adaptant al perfil de destí tot el perfil d’origen.
• Saturació: Fa que la saturació dels tons es mantingui en la transformació d’un perfil a un altre perfil.
• Colorimètric relatiu: Canvia només els tons que sobresurten de la gamma del dispositiu de destí, la resta de tons s’altera.
• Colorimètric absolut: És el més dràstic, si el to encaixa en el perfil de destí, es queda igual. Si no encaixa, en canvia per un to similar.

Sistemes de gestió del color

Avui en dia, no hi ha cap sistema que sigui capaç de reproduir tota la gamma de colors que l’ull humà pot percebre. Cada dispositiu treballa amb un espai de color concret que pot produir un interval específic o una gamma de colors.

Un model de color determina la relació entre els valors i l’espai del color i defineix el significat absolut d’aquests valors que equipara als colors en concret. Hi ha models de color que tenen un espai de color fixa, mentre que d’altres tenen un espai de color diferent depenent del dispositiu amb què treballem.

A causa d’aquesta variabilitat en els espais de colors, aquests poden canviar d’aspecte quan es transfereixen documents d’un dispositiu a un altre. Les variacions de color poden ser el resultat de les diferències en els orígens de les imatges (la manera com els softwares defineixen els colors, els suports d’impressió, l’antiguitat dels monitors).

Una de les dificultats que apareix en la reproducció d’impresos és mantenir la fidelitat del color al llarg del procés, ja que els diferents dispositius tendeixen a fer ús de diferents espais de color i cadascun reprodueix el color de manera diferent. La solució a aquest problema és la gestió del color (CMS, Color Management System).

Un sistema de gestió de color consisteix a aconseguir reproduir els impresos en diferents dispositius mantenint la fidelitat del color. Per això s’utilitzen uns arxius que contenen la informació de com s’interpreta i es reprodueix el color. Aquests arxius se’ls anomena perfils ICC.

Per tant, podem dir que els sistemes de gestió del color, tenen com a finalitat la conciliació de les diferències en els colors que es puguin ocasionar per la reproducció amb diferents dispositius i donen la seguretat a l’usuari perquè pugui preveure amb seguretat els colors finals que generarà el sistema.

La visualització del color permet prendre decisions fonamentals en el color al llarg del flux de treball, des de la captura digital fins al treball final. La gestió del color també permet la creació de documents basats en els estàndards de producció d’impressió ISO (International Organization for Standardization), SWOP (System Web Offset Press) i Japan Color.

GESTIÓ DEL COLOR EN ELS DOCUMENTS A IMPRIMIR

Variables d’impressió

Quan parlem d’aquests variables parlem dels perfils del dispositiu de sortida i als perfils del document.

Perfils del dispositiu de sortida: És necessari descriure’l per assignar els colors d’un document de forma correcta als colors de l’espai amb què es treballa. Per la qual cosa caldrà identificar-lo i veure a quin rang pertany.

Perfil del document: En el document també descriurem l’espai de color amb què treballem, de manera que en associar un document amb un perfil, l’aplicació amb què es treballa genera una definició dels aspectes reals del color del document. Aquest conjunt de valors poden ser mostrats de manera diferent segons el dispositiu, però mantindran el valor assignat.

Passos dels variables d’impressió:

• Els perfils descriuen els espais de color del dispositiu d’entrada.
• Mitjançant la descripció de perfils, el sistema de gestió del color identifica els color reals del document.
• El perfil del monitor indica al sistema de gestió del color com convertir els valors numèrics del document a l’espai de color del monitor.
• Mitjançant el perfil del dispositiu de sortida, el sistema de gestió del color converteix els valors numèrics del document en valors de color del dispositiu de sortida perquè s’imprimeixi l’aspecte correcte.

PERFILS DISPONIBLES PER A CADA PROCÉS

Propòsits i funcions dels perfils

El propòsit dels perfils és per evitar qualsevol alteració que es pugui produir en els colors quan treballem amb diferents dispositius, suports i entorns. Els perfils de color resulten de gran utilitat per a transferir dades entre aquests entorns diferents.

Foto dels mateixos dispositius però diferents colors.

Els perfils de color, per tant, serveixen per minimitzar les diferències entre diferents dispositius i poder importar, mostrar i imprimir imatges mantenint la consistència dels colors.

Un perfil de color està compost per dades que contenen les característiques dels colors d’un dispositiu (és a dir, com gestiona el color en aquell dispositiu).

Perfilar els equips d’entrada i de visualitzar

Programari per a la creació de perfils de color

La gestió del color requereix la instal·lació i ús de programes de software que faciliten la tasca a realitzar en el sentit que ens permeten treballar amb els perfils necessaris per a cada cas i unificar-los depenent dels dispositius que utilitzem.

Exemples:

• Eye One Match (de X-Rite)

Targetes de calibratge

Depenent del camp en el qual treballem les targetes de calibratge o cartes de color són imprescindibles. En art, publicitat o sector que demanen un alt nivell de fidelitat, cal fer-ne ús.

Què pot passar si no l’utilitzem?

• El nivell d’error és una incògnita.
• La precisió és una incògnita.

Quan són necessàries les targetes de calibratge?

• Quan la fidelitat del color sigui un requisit del projecte.
• Quan les condicions de pressa d’una imatge no siguin les més adequades.
• Quan necessitem deixar un testimoni del color o condicions en l’escena.
• Quan necessitem homogeneïtzar el color en diferents imatges preses en diferents condicions.

Quan no són necessàries les targetes de calibratge?

• Quan la fidelitat del color no és una premissa.
• Quan la imatge s’hagi de sotmetre a una forta postproducció.
• Quan la imatge va destinada a mitjans o fonts que no garanteixen la gestió del color.

Normativa referent al calibratge de monitors per a l’observador del color.

Quan parlem de calibratge, volem dir que deixem un monitor en el seu estat òptim de funcionament. Què es pot calibrar en un monitor?

• La lluminositat del blanc.
• El nivell de negre.
• La gamma o corba de resposta.

Si el que pretenem és calibrar i perfilar el monitor segons un valor estàndard, que ens doni el màxim rendiment, sense necessitat d’igualar-lo a cap dispositiu o prova d’impressió, és molt recomanable cenyir-nos als valors referenciats en la normativa ISO 3664:2009 per tal d’unificar criteris amb uns valors establerts com un estàndard internacional en el sector.