M6_UF1_Sistemes d'impressió

Les proves

Són impressions de petites tirades per revisar diferents aspectes de la posterior producció.

Les primeres proves seran les proves de disseny. Aquestes proves s’inclouen les mostres que el dissenyador ha passat al client perquè revisi els textos i la composició, no tenim en compte el color. Poden ser digitals o impreses. Aquestes proves li donarà al client perquè hi doni el vistiplau.

Després hi ha proves d’impressió, que inclouen:

• Proves de color: Per mostrar el color final imprès. Gran fiabilitat de reproducció del color.
• Proves de baixa qualitat: Per comprovar el masteritzat del RIP és correcte, que tot surti bé i si el muntatge és vàlid. Es pot servir perquè el responsable de màquina es faci una idea.
• Proves de màquina: Imprimir les formes impressores i fer una tirada de poques còpies. Resulten cares.

La forma impressora

Després de les proves, la imposició s’envia al RIP (Raster Image Processor) per passar les imatges sobre un fotolit, una planxa o directament el suport d’impressió en els casos d’impressió digital. Tipus de RIP:

• CTF (Computer To Film): Fotolits per a serigrafia.
• CTP (Computer To Plate): Obtenir les formes impressores de cada color dels sistemes d’impressió òfset (planxa), rotogravat (cilindre impressor) i flexografia (clixé).

Com obtenim la forma impressora de Serigrafia?

CTF-Fotolit-Insoladora-Revelat-Pantalla Serigrafia

La impressió analògica o convencional

Els sistemes d’impressió presenten formes impressores i estructures diferents, i és que cada un es desenvolupa a partir de la manera de diferenciar els grafismes dels contragrafismes en la mateixa forma impressora.

Els grafismes són els elements de la matriu que una vegada entitats transferiran la imatge al suport, mentre que els contragrafismes no arriben a imprimir.

SISTEMES DE FORMES IMPRESSORES

Sense forma impressora	Amb forma impressora
Impressió digital	Serigrafia (pantalla) Òfset (planxa) Flexografia (clixé) Rotogravat (cilindre impressor) Tampografia (placa de metall)

Sistema òfset

És un sistema planogràfic, és a dir, que la zona imatge (grafisme) i la zona no imatge (contragrafisme) es troben al mateix nivell, completament plans.

Perquè quedi impresa hi ha una sèrie de processos:

Sobre la forma planogràfica es marquen les zones que seran impreses amb una substància que rebutjarà l’aigua i recollirà la tinta. Les zones afins a l’aigua s’anomenen zones hidròfiles, mentre que les zones afins a la tinta s’anomenen zones lipòfiles.

Quan una imatge tingui més d’un color, s’haurà de dividir en colors primaris. Per això serà necessari seguir el sistema d’impressió dividit en els 4 colors de la síntesi additiva, és a dir el color Cian, Magenta, Groc i Negre.

Mitjançant aquest sistema i el de trama s’aconseguiran els colors necessaris per a la impressió, només cal que les planxes es col·loquin degudament.

Història del Sistema Òfset

A finals del segle XVIII s’inventa la litografia. Es tracta del primer procés d’impressió en pla. En aquesta tècnica es feien servir plaques de pedra calcària que absorbien l’aigua i les substàncies greixoses, però sense que es barregin entre elles. Llavors es dibuixaven o escrivien a la pedra amb un color greixós, després s’humidificava amb aigua fent que la pedra absorbeixi l’aigua per on no estava la tinta.

La pressió manual que es feia amb la pedra calcària, es va canviar per uns rodets recoberts de cautxú que s’adaptaven millor a les irregularitats del paper.

I així és quan es descobreix el sistema òfset.

Procés del Sistema Òfset

1. Es col·loquen les planxes al cilindre porta planxes. Un cop fet això i comprovats tots els paràmetres posem en marxa la màquina.
2. El conjunt de rodets mulladors transmeten una solució de base aquosa, d’una cubeta a la planxa, humidificant la superfície. Només les zones hidròfiles acceptaran l’aigua.
3. Un altre conjunt de rodets (els rodets entintadors) transmeten la tinta del tinter a la planxa. La tinta es fixarà a les zones amb grafisme, mentre que les zones aquoses rebutjaran la tinta, perquè sobre elles ja hi ha un afina làmina d’aigua. Aquesta planxa ja està preparada per transmetre la imatge.
4. La planxa entintada, però, no contactarà directament amb el paper. Entre aquesta planxa i el paper s’interposa un segon cilindre, que anomenem cilindre òfset, i que està recobert de cautxú. La tinta, llavors, passa dels porta planxes a la planxa de cautxú.
5. La transferència final del grafisme al suport es fa de la manera següent: El paper circula entre el cilindre òfset i un tercer cilindre que té com a finalitat exercir la pressió justa perquè el paper pugui circular i ser imprès al mateix temps. (fot del procés).

Avantatges

• El millor preu per unitat quan parlem de moltes còpies.
• Impressió de màxima qualitat.
• Impressió de Pantones i tintes especials.

Inconvenients

• No és apropiada per imprimir poques quantitats o per a impressions urgents.
• Té uns costos inicials elevats.

Sistema de Flexografia

La forma impressora és alt relleu, és a dir, que la zona imatge (grafisme) es troba a la part superior de la zona no imatge (contragrafisme). Per tan solament s’entintarà la cara superior de la zona imatge elevada.

Permet treballar amb tintes líquides que faciliten l’assecatge immediat de la tinta per evaporació. També amb aquesta tinta facilita la impressió sobre suport no absorbents a part dels absorbents.

Com no treballem amb aigua com la d’òfset, ens estalviem un cilindre intermedi i per tant temps a l’hora d’imprimir.

La forma impressora és de fotopolímer. Es pot presentar una estructura de planxa discontinua (s’anomena clixé) o també estructura de cilindre complet (anomenat fotopolímer). Per a la impressió el clixé o fotopolímer estan subjectades al cilindre de plataforma.

Procés del Sistema de Flexografia

1. Es prepara una planxa amb un material flexible i gomós. La imatge estarà impresa de forma invertida (efecte mirall). Les zones que imprimeix van en relleu respecte a les zones no imprimibles. La planxa s’ajusta al cilindre plataforma o porta planxa. S’enganxa el paper o substrat al sistema.
2. Un cilindre de ceràmica o acer (cilindre anilox), cobert de milers d’alvèols rebrà la tinta. Una vegada en marxa, una càmera tancada proporciona tinta al cilindre anilox. Una rasqueta extremadament precisa, elimina la tinta sobrant del cilindre i impedeix que la tinta s’escapi de la càmera.

Transferència del grafisme entintat al paper

Un cop entintat el cilindre fotopolímer transmet la tinta dels grafismes elevats a la banda del suport que es toquen lleugerament entre ells, amb l’ajuda del cilindre impressor que ajuda al suport a desplaçar-se.

S’anomena contacte lleu perquè la flexibilitat del fotopolímer aconsella que el contacte entre ells sigui lleuger, sense pressió, ja que el fotopolímer s’aixafaria contra el suport i es deformaria.

Avantatges

• Mescla de color de gran qualitat (Impressió amb to continu).
• Màxim detall de les imatges.
• Gran fiabilitat de color.

Inconvenients

• Cost d’impressió igual perquè no varia a l’hora de preparar la impressió.
• Alt cost per còpia.
• Qualitat baixa la impressió de textos.

Sistema Rotogravat

La forma impressora és baix relleu, és a dir que la forma impressora es troba per sota del suport, fen que el relleu es troba per dalt. Fent que per naturalesa el grafisme gravat a la forma impressora es transmeti al suport que hi ha a sobre.

La forma impressora és un cilindre d’acer o ferro. És de gran duresa i així facilita el gravat sigui fi i precís, a part de garantir una altíssima productivitat.

No es treballa amb aigua, per això s’utilitzen tintes líquides que permeten una millor impressió al suport.

Acostumen a ser impressions de llarga tirada, ja que és un sistema car.

Característiques del cilindre:

Pot ser de 3 tipus:

• Convencional: Les cel·les són de la mateixa mida i de diferent profunditat.
• Autotípic: Les cel·les són de diferent mida, però tenen la mateixa profunditat.
• Semiautotípic: Les cel·les són de diferent mida i de diferent profunditat.

Procés del Sistema Rotogravat:

1. El corró impressor rep la tinta submergint-se en un tinter, quedant aquesta retinguda en les depressions
2. Després l’excés de tinta és escombrat de manera que la resta de la planxa quedi neta, aquest procés i l’abrasió provocada pels components químics de les tintes són els principals motius  de desgast del cilindre.
3. Finalment passa el paper entre la forma impressora i el cilindre de pressió fent que la tinta passi al paper.

Avantatges

• Alta qualitat fotogràfica.
• Alta lineatura, cosa que augmenta el detall.
• Constància de color.
• Alta velocitat de les impressions.

Inconvenients

• El cost de producció és molt elevat.

Sistema de Serigrafia

La serigrafia és un sistema històric d’impressió i des del seu naixement podem dir que han canviat poques coses. Tot i això, tant els factors de canvi com els factors que es mantenen han de ser explicats.

A l’antiga Xina es feien entramats de seda que donaven lloc a malles que, segons com, permetien passar la tinta pels seus porus.

Actualment, la seda ha estat substituïda per altres materials com la mussolina o la seda sintètica que formen un enredat semblant amb un entramat de punts que és per on la tinta podrà passar.

El sistema d’impressió és una pantalla. Està coberta amb una malla de mussolina o seda sintètica es troba tensa en un bastidor, generalment de fusta, similar als quatre llistons de fusta que sostenen els quadres.

Procés de la forma impressora:

1. La pantalla es cobreix amb un material fotosensible, anomenat emulsió. Un cop impregnat hem de deixar en un espai fosc o amb llum groga. És semblant a com es treballava antigament revelant les imatges, que es feia en un laboratori fosc o de color vermell. Per accelerar l’assecatge podem utilitzar pistoles de calor o assecadors.
2. Ara necessitem el fotolit, que l’imprimirem en color negre. Hem de pensar que cada fotolit és un color, si són 4 colors utilitzaré 4 fotolits.
3. Quan tinguem col·locat el fotolit a la pantalla, fent que toquin emulsió contra emulsió, anirem a insolar i poder aconseguir el revelatge.
4. Un cop insolat es retira el fotolit i rentem la pantalla amb aigua. Amb l’aigua el que fem és retirar l’emulsió que no ha estat irradiada fent que es pugui veure el dibuix que es veu al fotolit.
5. Ho deixem sacar, tornem a insolar per curar-ho i ho encintem.
6. Finalment es col·loca cada bastidor (pantalla) al seu lloc, en la posició correcta i comença a imprimir.

Procés del Sistema de Serigrafia

1. Col·loca la pantalla damunt de la posició desitjada.
2. Agrega una capa gruixuda de tinta en la part superior de la il·lustració.
3. Estén la tinta de forma uniforme, deixant que l'espatula tingui un alngle i fent la mateixa pressió.
4. Després retirar la pantalla. 
5. Espera al fet que la tinta s’assequi en la peça i per a poder fixar la tinta en la tela utilitzem algun tipus d’assecament.

Avantatges

• Permet imprimir sobre pràcticament qualsevol superfície, des de les teles a paper, passant per ceràmica i metall.
• Permet una gran varietat d’efectes tàctils i acabats especials difícils d’assolir amb altres tècniques.

Inconvenients

• La producció pot resultar lenta.
• Depèn en gran part de l’operador.

Impressió Digital

Actualment, el mercat presenta una sèrie de necessitats que requereixen una tecnologia que permeti treballar amb un cost raonable.

La gran aportació de la impressió digital a la producció gràfica és que ja no resulta necessari la producció de formes impressores per a la impressió de l’art final.

Aquesta tecnologia no només prescindeix de la matriu física d’impressió, sinó que permet modificar el grafisme a imprimir amb cada còpia.

Els dispositius d’impressió digital es poden classificar segons la tecnologia o segons el format.

Si parlem de tecnologia distingim entre impressores d’injecció de tinta (en les quals es treballa amb cartutxos de tinta) i impressores làser (que treballen amb tòners).

Quan distingim en funció del format, trobem impressores (que serveixen per a formats més petits) i plòters (que s’usen per a formats més grans o peces que s’han de tallar, en cas que sigui impressió i tall).

Avantatges:

• Impressió ràpida, econòmica i flexible quan es tracta de poques unitats i en terminis urgents.
• No requereix planxes ni fotolits, no complexes entrades a màquina.
• No exigeix temps per assecar-se o refredar-se.
• Per poques unitats els preus acostumen a ser ajustats, ja que ho té despeses d’entrada a màquina.

Inconvenients:

• No permet imprimir Pantone i tintes especials, com ara or o argent, ja que treballa únicament amb les 4 tintes CMYK.

Quin és el millor sistema d’impressió?

Per escollir un sistema d’impressió hem de tenir en compte en allò que desitja el client.

Per això, haurem d’aconsellar bé, tenint en copte els costos de producció segons el sistema escollit, la durada de la producció, el suport, la possibilitat de fer tirades posteriors, la durabilitat del producte, etc.

Tots aquests aspectes s’hauran de valorar, d’aquesta manera triarem el sistema amb coneixement i serà més fàcil l’èxit.

TIPOLOGIA DE MÀQUINES, EINES I EQUIPS I CRITERIS DE SELECCIÓ

Criteris de selecció segons tipologia i capacitat

L’anàlisi de les capacitats tecnològiques de les empreses gràfiques es defineix a partir de la seva cadena productiva i de l’estructura econòmica i financera d’aquesta, essent la màquina emprada en el procés un aspecte fonamental per a l’estudi de la capacitat empresarial en general.

Amb relació a la màquina que s’utilitzarà hi ha una sèrie d’indicadors que determinaran la seva capacitat.

Aquí estan els següents criteris de selecció:

1. Producció per unitat de temps.
2. Grau de qualitat assolit en el producte elaborat.
3. Temps no productius.
4. Limitacions tècniques.
5. Volum de feina simultània.
6. Autonomia.
7. Quantificació i quantitat de problemes.

Criteris de selecció segons tipologia i preu

Les capacitats del procés productiu serà, doncs, una suma de les capacitats de les màquines que s’utilitzaran en aquest procés.

En l’adquisició d’una màquina per a les tasques de producció gràfica, cal tenir en compte que s’està davant d’una inversió, entenent que es tracta d’una transformació de recursos financers en un actiu per a l’empresa.

Un cop feta la decisió és necessari fer una anàlisi de preus, llavors em de tenir en compte:

• Detectar la necessitat o necessitats que ha de cobrir la màquina.
• Veure les diferents màquines que hi ha al mercat.
• Identificar el número més gran de proveïdors possibles i avaluar-los seguint uns paràmetres de qualitat, prestigi...
• Realitzar una comparativa de mercat.
• Estudiar el finançament o pagament.

PREPARACIÓ DE LA IMPRESSIÓ

Aprovisionament i emmagatzematge. Gestió i control d’existències

Que caldrà detallar?

• Matèries primeres, productes semielaborats: Productes acabats en el procés de producció o per a la seva comercialització.
• Proveïdors amb qui tractarem.
• Control d’estoc i política de magatzems.

Un cop sabem quines existències tenim i utilitzarem, en deixaré constància emplenant la documentació que calgui, de manera que es pugui reposar el material que s’ha gastat.

Caldrà planificar la producció, duent a terme les operacions prèvies a cada procés, ja sigui preparació de formes impressores, posada en funcionament de la màquina, comprovació d’eines i equips auxiliars, i totes aquelles tasques que, depenen del producte a realitzar i de sistema escollit, siguin necessàries per a seu desenvolupament.

ANÀLISI DE PRODUCCIÓ

El procés de producció

Es descriurà detalladament totes les accions i decisions relatives a com es fabricarà el producte i quins recursos seran necessaris.

Caldrà respondre una sèrie de qüestions:

• Quina quantitat es produirà?
• Quina és la capacitat productiva de l’empresa?
• Quines matèries primeres seran necessàries i en quina quantitat?
• Quins recursos materials i humans en necessitaran?

Infraestructures i equipaments

Es detallaran els recursos necessaris en el procés de producció o d’operaris, com per exemple:

• Locals, edificis o altres instal·lacions.
• Maquinària, eines, mobiliari, equips tècnics i informàtics.
• Mà d’obra.

Organització i distribució dels RRHH

Serà important especificar:

• Quantes persones i amb quines característiques es necessitaran per dur a terme el projecte.
• Quina formació i experiència hauran de tenir.
• Quines seran les activitats concretes de cada persona en funció de les necessitats del projecte i de les necessitats globals de l’empresa.

Documentació del pla de producció

Totes les empreses tenen una sèrie de documents que utilitzen per dur a terme la producció. Sempre serveixen per tenir un control exhaustiu de les tasques que es desenvolupen:

• Manual i fitxes tècniques de màquines, eines i equips.
• Full de ruta.
• Fitxa de producció.
• Control de costos.