M6_uf3__Manual de bones practiques miadambientals

MANUAL DE BONES PRACTIQUES MEDIAMBIENTALS

Quan una empresa vol ser respectuosa amb el Medi Ambient s’acostuma a elaborar un Manual de Bones Pràctiques Mediambientals.

En aquest Manual es recull una sèrie de conductes perjudicials que es pretenen eliminar i una llista de conductes beneficioses que es pretenen potenciar. Exemple:

Conductes negatives (perjudicials)	Conductes positives (beneficioses)
·        No utilitzar paper reciclat. ·        No aprofitar completament els consumibles utilitzats. Ex.: paper, tinta, etc. ·        Deixar els ordinadors encesos quan no s’utilitzen.	·        Adquirir sanitaris amb baix consum d’aigua. ·        Realitzar mescles quan s’ha d’utilitzar i amb les quantitats necessàries per evitar sobres. ·        Utilitzar fonts digitals per evitar ús de fotolits.

Mesures que s’han d’aplicar classificades de dues maneres:

• Segons la especialitat de la mesura:Poden ser generals (aigua, llum...), són les que utilitzen totes les empreses. També poden ser específiques (tinta, maquinària...), són les que utilitzen del nostre sector.
• Segons qui l’haurà d’aplicar

Aquest Manual ha de preveure tots els aspectes mediambientals per l’empresa. Per això ha de començar per considerar els recursos materials que es fan servir.

L’empresa ha d’estudiar tots els tipus de residus que genera i fer una proposta de fe una proposta de males conductes i potenciar les bones conductes.

Recursos dels materials utilitzats

Per un bon sistema de gestió cal conèixer quins recursos materials s’utilitzen i quins residus generen.

Els materials que s’utilitzen es poden classificar en 4 grups:

• Matèries primeres: Tinta, tòner, papers, cartrons, polímers, llapis, retoladors, utensilis de dibuix, additius per a la tinta, dissolvent, cautxú, lubricants i materials de neteja ordinaris.
• Maquinària: Depèn dels processos d’impressió que s’hagin de desenvolupar, però a més calent ordinadors, carretons, escàners, etc.
• Eines equips: Cúter, instruments de dibuix, software d’edició gràfica, equips de mesura i verificació, mostraris de color i paper, eines pel manteniment i reparació de les màquines.
• Instal·lacions: L’elèctrica, lampisteria, sanejament, il·luminació, comunicació, ventilació, climatització, naus, magatzems, oficines, patis, etc.

Residus que es generen

Per saber els residus que es generen hem de pensar que en la nostra indústria són el paper i el cartró. La raó d’això es perquè són les matèries primeres d’aquesta indústria.

A part del paper i el cartró també generen residus plàstics perquè:

• S’imprimeix sobre plàstic, ja que també es fan proves i surten materials defectuosos.
• Moltes matèries primes van embolcallades en plàstic.

Altres residus de la indústria, que són més perillosos i que necessiten tractament especial són:

• Dissolvents orgànics no halogenats
• Material tèxtil contaminant de tintes
• Envasos de plàstic
• Metall amb restes de tintes

També, es generen riscos i residus comuns a la majoria de màquines com vibracions, soroll, fums, etc.

Accions amb impacte ambiental

L’impacte negatiu de qualsevol activitat pot classificar-se en tres tipus:

• El produït degut a l’entrada de recursos
• El produït degut a la sortida de residus
• I el que s’origina com a conseqüència directa de l’acció de l’activitat en el territori

La industria gràfica produeix impactes dels dos primers tipus.

La legislació defineix l’avaluació d’impacte ambiental com: El conjunt d’estudis i anàlisis tècnics que permeten valorar els efectes que l’execució d’un determinat projecte pot causar en el medi ambient

Per tant, l’impacte ambiental és l’efecte que una determinada activitat ocasiona en el medi ambient. Per la qual cosa l’impacte ambiental no sempre és negatiu.

Els únics projectes que han de realitzar un estudi sobre l’impacte ambiental i que tenen relació amb la indústria de les arts gràfiques, són les instal·lacions de producció i tractament de cel·lulosa amb una capacitat de producció superior a les 20 tones diàries, ja que estan catalogades en el grup d’indústria química, petroquímica, tèxtil i paperera.

Els tràmits que s’han de realitzar per a les indústries d’arts gràfiques queden dins de l’àmbit local.

Gestió de recursos

La gestió de recursos en la indústria gràfica, des de un punt de vista mediambiental es basa en tres aspectes:

• L’estudi de l’ús que es dona als productes que es consumeixen
• L’ús de l’energia que es demana
• L’ús que es fa de l’aigua

L’ús de l’energia i de l’aigua poden ser en empreses com a ús més domèstic, com per exemple una empresa d’arts gràfiques. Un ús no domèstic és, per exemple la fabricació de paper.

Gestió de productes

Una bona gestió dependrà d’una bona política de magatzems. És a dir, cal demanar la quantitat necessària de productes en el moment adequant, de manera que s’evitarà:

• El trencament d’estoc: En cas de que se’n demani poc o tard.
• El deteriorament dels productes: Si se’n demana molt o es demana massa alhora.

Per adquirir els productes, cal tenir en compte l’etiquetatge i altres criteris ecològics. Lo aconsellable es treballar amb productes respectuosos amb el medi ambient, equips de baix consum energètic d’aigua, productes amb embalatges poc voluminosos, reciclats i reciclables.

Per als productes químics cal aplicats els següents criteris:

• Substituir els productes perillosos per altres que o ho siguin tant (sempre que sigui possible). Podrien substituir dissolvents orgànics per la neteja de planxes o per olis vegetals. Encara que sigui més car no contenen compostos orgànics volàtils.
• Aprofitar els productes al màxim. Podrien utilitzar tintes d’assecat ultraviolada que permeten recuperar més fàcilment els solvents.
• Disposar de la fitxa internacional de seguretat química (FISQ). Permeten saber com actuar en cas d’accident.

Matèries primeres i recursos emprats. Suports

SUPORT	TIPUS DE MATERIALS MÉS UTILITZATS	PRODUCTES REALITZATS
Paper i cartró	Gran varietat del paper	Diaris, libres, revistes, sobres, fulls comercials, etc
Tèxtil	Cotí, acrílics, niló, llana o aglomerats	Samarretes, paraigües, roba esportiva, banderes, etc.
Metall	Metall, alumini, acer, ferro, fosa, etc	Llaunes, conserves, plaques d’identificació, utensilis de cuina, etc
Vidre i ceràmica	Vidres i ceràmiques	Gots, plats, miralls, envasos, vidre general, etc.

Revisió, manteniment, calibratge

En el marc dels riscos laborals i la protecció del medi ambient trobem que hi ha qüestions que afecten a tots els sectors per igual, mentre que altres qüestions són especifiques del sector de les arts gràfiques.

Aquestes qüestions depenen del procés productiu concret, de les substàncies presents en quest procés productiu, de les maquinàries i dels equips que s’utilitzen.

Per tant, quan parlem de plans de revisió i manteniment en el sector de les arts gràfiques, ens haurem de centrar en els processos de preimpressió, d’impressió i de post impressió i acabats.

Revisió de preimpressió

Com saben les tasques de preimpressió consisteixen en:

• Recepció, transport i emmagatzematge de matèries primeres.
• Realització de les tasques del procés gràfic: fotocomposició, laboratori i processats.
• Preparació de paper, planxes i fotolits.
• Preparació de tintes.
• Preparació i control de suports per imprimir.

Per tant, alguns del equips i elements més usats en preimpressió són:

• Rentadors de clixés.
• Batedora de colorimetria.
• Balança de colorimetria.
• Gravadora per a planxes tèrmica.
• Forn.
• Suports (fotolits, planxes, paper, etc.).

Riscos més comuns en tasques de preimpressió:

• Caigudes al mateix nivell o diferent nivell.
• Sobreesforços en la manipulació de bobines, caixes, planxes de metall, etc.
• Cops i atrapaments, principalment en les parts mòbils de les màquines.
• Soroll.
• Exposició a productes contaminants químics: tintes, dissolvents, etc.
• Fatiga visual per exposició continuada a pantalles d’equips informàtics.

PREVENCIÓ DE RISCOS EN IMPRESSIÓ

Sistema d’impressió òfset

Parlem de màquines rotatives que utilitzen planxes preparades. Entre aquestes planxes podem distingir les rotatives per impressió de plecs i les rotatives per impressió de bobina-plec que incorpora talladora i plegadora.

Els riscos més comuns que podem trobar en aquest sistema són:

• Atrapaments en els grups de cilindres: Pot passar en el procés productiu, que en aquest cas es quan l’operari detecta un problema en la impressió i ho intenta arreglar la màquina quan està en funcionament. També pot passar en processos de manteniment o conservació de la màquina, que es quan és realitza un manteniment sense seguir les instruccions del fabricant.
• Cops provocats pels sistemes d’extracció i recollida del paper imprès: Acostuma a passar quan l’operari de la màquina agafa mostres de la impressió i quan pretén corregir dels plecs mal aplicats.

Hem de dir que les màquines òfset compten amb nombrosos dispositius de seguretat. Els operaris han de tenir pressent els riscos que poden estar exposats, per la qual cosa han de conèixer les màquines i tots els dispositius de seguretat per evitar danys.

Parada en condicions de seguretat: En cas de que si falla el subministrament elèctric, la màquina estarà dotada amb un fre de motor que detindrà l’equip immediatament.

Per encendre la màquina a mà: Primer deixar anar el fre de motor mitjançant un dispositiu d’accionament, cosa que evitarà que la màquina es pugui posar en marxa. Un cop es recuperi el subministrament elèctric deixant el fre i amb la màquina connectada s’accionarà una senyal lluminosa. Per tornar a posar en marxa la màquina, s’haurà de frenar prèviament.

Davant del risc d’atrapament amb les parts mòbils, la màquina disposarà de resguards de protecció. Punts crítics:

• Sobre la barra d’aspiració del material
• Davant dels dispositius de rentat de mantilla
• Davant del mecanisme humectador
• Damunt del mecanisme entintador
• Davant dels cilindres portaplanxes i portamantilles
• Damunt de la sortida a cadena
• Davant del cilindre d’impressió

Sistema de seguretat en la màquina òfset

En els punts anteriors compten amb sistemes de protecció que impedeixen l’accés a parts mòbils de la màquina. Quan aixequem una protecció, s’activa el circuït de seguretat i la màquina no podrà posar-se en marxa.

Per evitar els atrapaments quan s’elimina les retencions de paper a la sortida, la màquina te una barra fotoelèctrica que detectarà la retenció i desconnectarà l’equip. La màquina no es posarà en marxa fins que es treguin els plecs atrapats.

Sistema d’impressió flexografia

Slotter

És una màquina que s’utilitza per a la confecció de caixes de cartró amb inscripció o imprès. Consta de tres cossos independents:

• El cos introductor del material
• El cos impressor
• El slotter (ranuradora)

Tots els riscos estan previstos en el sistema de seguretat de la màquina que porta instal·lats peladors i detectors d’emergència.

Els atrapaments previstos d’aquesta màquina són:

• Entre dos cossos en operacions d’obertura i tancament
• En qualsevol punt per posada en marxa imprevista
• Entre els rodets introductors i entre cilindres convergents

També hem de considerar els atrapaments i talls per contacte amb òrgans de tall o fendit al manipular el cos slotter amb la màquina en marxa.

Hem de tenir en compte que el sistema d’impressió flexogràfica presenta altres riscos laborals com:

• Contacte amb substàncies químiques: Tintes i dissolvents. Els treballadors manegen substàncies químiques, per la qual cosa hauran de fer servir els EPI’s corresponents (guants i ulleres de protecció com a mínim). Hauran de tenir en compte que en el cas de contacte tèrmic directe amb aquestes substàncies, s’haurà de fer ús dels productes de neteja adequats.
• Inhalació dels vapors orgànics que es desprenen dels dissolvents de les pròpies tintes: Caldrà tenir en compte quines són les fonts d’emissió de gasos nocius, com els laboratoris de preparació de tints o les zones d’assecat.
• Incendis i/o explosions produïdes per la presencia de vapors orgànics: Cal prendre mesures que evitin les fonts d’ignició i revisar i protegir la instal·lació elèctrica.
• Sobreesforços i atrapaments en el maneig de materials: Cal fer un ús correcte dels mitjans mecànics sempre que sigui possible i no obviar els EPI’s (calçat de seguretat com a protecció en els atrapaments).
• Afeccions produïdes pel soroll: Cal evitar la generació de soroll innecessari i fer ús dels EPI’s corresponents (taps o cascos). Les zones en que se superin els 90 decibels hauran d’estar degudament senyalitzades i indicar la necessitat d’ús dels EPI’s.

Sistema d’impressió de rotogravat

En aquest sistema d’impressió podem classificar els riscos i perills en dues fases:

• La fase de preparació de cilindres: Tipus de riscos o perills que hi ha:
• Sobreesforços en el maneig de materials: Cal utilitzar els mecanismes correctes i seguir les instruccions.
• Atrapaments i cops produïts en la manipulació de planxes, cilindres i altres eines: Caldrà utilitzar guants com a EPI fonamental.
• Atrapamets per òrgans o parts en moviment de les màquines: Els mecanismes dels cilindres projecten partícules que poden danyar el treballador. Les màquines tindran mecanismes de protecció que evitaran el contacte del treballador amb l’òrgan en moviment.
• Projecció de partícules en els mecanitzats dels cilindres: Els equips disposaran de pantalles que evitaran aquests impactes. A més, l’ús d’ulleres de protecció també serà d’utilitat.
• Exposició al contacte o inhalació de substàncies químiques i radiacions ultraviolades: En el primer cas preveiem els àcids, els cromats, els dissolvents, etc. Caldrà utilitzar guants impermeables. En el segon cas, per evitar l’emissió de radiacions ultraviolades, els equips de revelat i insolació hauran de protegir-se.
• La fase de insolació: Tipus de riscos o perills que hi ha:
• Atrapaments per transmissions, capçals de premsa o rodets: Les màquines disposaran de sistemes de protecció que no permetin l’accés a punts perillosos, detecció de presencia i dispositius de seguretat.
• Contacte amb substàncies químiques:
• Sobreesforços: Caldrà der un correcte ús dels mitjans mecànic això com aplicar adequadament les tècniques manuals de càrrega.
• Exposició al soroll: S’han d’aplicar materials absorbents als tancaments, així com utilitzar equips que atenuïn el risc com cascs o taps. Es tracta d’evitar, sempre que sigui possible, la generació del soroll en la Font d’emissió.

Sistema d’impressió de serigrafia

En aquest sistema d’impressió podem dir els tipus de riscos o perills que hi ha:

• Inhalació de vapors que es desprenen de les tintes o dissolvents.
• Contacte directe amb dissolvents químics.
• Atrapaments, cops i sobreesforços: Produïts per la manipulació de pantalles.
• Exposició a radiacions ultraviolades: Els equips de revelat i insolació hauran d’estar dotats de sistemes de tancament i protecció per evitar l’emissió de radiacions ultraviolades.
• Incendis i explosions: Caldrà reduir la presencia de vapors amb una bona ventilació i evitar la presencia de fonts d’ignició.

Sistema Sleeve (màniga)

És tracta d’una forma de decoració a 360º que consta de tres processos:

• Impressió
• Aplicació
• Retractilació

Té com a matèria prima pel·lícules plàstiques termosensibles que a d’aplicar-se calor sobre elles s’adapten a la silueta de l’envàs.

Aquestes màquines pretenen tres modalitats d’aplicació per als productes:

• La versió per al cos complet
• La versió parcial
• El segell de garantia

A més, algunes d’aquestes màquines compten amb:

• Unitat de perforació per a fàcils obertures.
• Unitat de gir per a envasos ovalats.

Riscos més freqüents per aquest sistema d’impressió:

• Cremades per contacte amb zones de termosegellat on tenim altes temperatures.
• Talls amb ganivetes.

En el cas del sistema Sleeve l’atenció se centrarà en el sistema de seguretat que incorpora, per la qual cosa el disseny serà essencial perquè els riscos s’eliminen des de l’origen.

Dins del sistema de seguretat tenim pantalles de visualització de dades, zones de difícil accés per part de l’operari, etc.