M7_uf1_ Trasformats i acabats

TRANSFORMATS I ACABATS 

1. TRACTAMENT DE SUPERFÍCIES

TRACTAMENT D’EFECTE: Canvia la propietat o percepció de la superfície. Tipus que hi ha:

• Vernís UVI o reserva: És un vernís que s’aplica a una zona concreta per ressaltar alguna cosa de la resta de l’imprès. Generalment es dóna brillantor sobre una superfície neta. Aquest vernís dóna brillantor. Exemple: Caixa de n'expresso.
• Tinta de seguretat o ultraviolada: És una tinta especial que s’imprimeix en òfset. S’utilitza per reforçar la seguretat en determinats documents, que per l’ús que se'n fa ho requereixen. Solament es veu a través de la llum UV. Exemple: Bitllets.
• Tinta rasca i guanya: És una tinta removible, que es pot rascar. Paper amb gramatge de més de 100gr/m². Exemple: El rasca.
• Gofrat: És un tractament que farem servir per donar un cert relleu a una superfície.

ENNOBLIMENT: Donar un valor afegit. Tipus que hi ha:

• Cop en sec: Consisteix a imprimir imatges mitjançant pressió amb dues planxes sense tinta. És fa amb una superfície per deixar efecte relleu.
• Esampació en calent (stamping): Grabat amb calor, per donar efecte metàl·lic.
• Termorelleu o fals relleu: És realitza a través de l’aplicaició de pols de termorelleu. Inmediataent després de la impressió i amb la tinta encara fresca, s’aplica aquesta pols que quedarà adherida a la tinta. Posteriorment s’aplica calor amb infrarrojos perquè la tinta fermenti i augmenti la seva densitat. En assecar-se quedarà cristal·litzada i formara una superfície de relleu.

RESISTÈNCIA/PROTECCIÓ: Tipus que hi ha:

• Plastificat o laminat: S’aplica una pel·lícula totalment transparent i molt fina. S’utilitza per protegir o per ressaltar alguna cosa. Normalment és brillant o mate, però podem trobar alguna altre textura, com la pell de préssec.
• Encapsulat: És un plastificat molt rígid, que tanca totalment l’imprès o producte, encara que les bores no. (comprovar).
• Envernissat òfset: Consisteix en extendre una capa fina de vernís transparent, brillant o mate, dins de línia d’impressió, com si fos un color més. Serveis com a protecció de la imatge impresa.

2. PROCESSOS DE POSTIMPRESSIÓ

TALL:

• Guillotina: És per a fer talls rectes. Hem de tenir en ­compte el format del paper i la direcció de les fibres per a poder facilitar el tal. Aquesta guillotina arribem a fer fins a fer 3 talls en tot el procés del producte gràfic, i són els següents:
• El primer tall es fa a esquadra recta.
• El segon tall es realitza quan el tall ja està imprès.
• El tercer tall es realitza per l’enquadernat. El procés de refinació d’un document o llibre de moltes pàgines, es realitza amb la guillotina trilateral, les quals tallem de manera ràpida els tres costats alhora.
• Guillotina trilateral: Realitza tres talls simultàniament i perpendicular. Serveixen per fer els tres talls dels llibres, revistes… El seu funcionament és: El llibre arriba al tope de la guillotina trilateral, llavors a la vegada talla el cap i el peu del llibre alhora i després talla el tall.
• Troqueladora: Serveix per fer un tall net, fendit o perforació de forma irregular. S’utilitza un suport de fusta i fulles (cuchillas).
  
  
  
  
  És una màquina amb motriu. Es necessita un motlle i solament es pot utilitzar aquella forma. Pot fer tres tipus de talls, que són:
• Tall tallar (_______)
• Mig tal o fendit (__ __ __): És per a facilitar el plegat. Normalment per a més de 150gm/m²
• Desprenniment perforar (. __ . __ .)
• Plòter de tall: És un tipus de taladradora sense motriu. Hi ha dos tipus:
• La plana: Troqueladora que talla amb precisió.
  
  
• Corba (Mimaki): Troqueladora que imprimeix i talla.
  
• Làser de tall: Aquest tipus de màquina el que puc fer és troquelar, però també hi puc gravar en superfícies dures.
  
  
  

PLEGAT: Manipular i modificar l’estructura, normalment imprès, canviant a un altre forma.

•      Plegadora: Les plegadores són màquines molt ràpides que arriben a fer 10.000 exemplars per hora. També depenen del plegat que necessitis utilitzaràs una plegadora o una altra, que poden ser de les següents formes:
•       En paral·lel: Normalment per a díptics, tríptics…
•       En creu: Normalment per a plecs de signatura

          Les plegadores són bàsicament les següents:

•     Plegat en ganiveta: El cos de ganiveta fa pressió realitzant un plegat perpendicular a l’entrada del plec. Sota de la ganiveta hi ha dos rodets en sentit contrari de com entra el plec per donar pressió i es formi el plec.

•      Plegat en bossa: Forma un o més d’un plegat. És semblant al de ganiveta però els rodets el transporten a un altre cos de plegat per fer un altre plagat.
  

   I després hi ha les més modernes que estan connectats a un ordinador que dóna l’ordre de plegar. Hi ha diferents tips de plegats:

•      Díptic    
•      Tríptic envolvent
•      Tríptic zic-zac
•      Tríptic de finestra
•      Políptic en creu
•      Quadríptic de finestra
•      Díptic + tríptic

    ALÇAT: És l’acció de col·locar diferents fulls en un ordre precís per grapar, cosir, encolar... Hi ha dos tipus:

•      Alçadora: És una màquina que col·loca els plecs un damunt de l’altre fins a formar l’interior del llibre, revista… L’alçadora pot ser estar en horitzontal o en vertical.
  
  

•     El tren d’embotit (encartat): Serveix per a col·locar els plecs un dins de l’altre fins a formar l’interior del llibre, revista…
  
  
  

Quan s’acaba d’alçar és quan es talla amb la guillotina trilateral.

PERFORAR:

•     Perforadora: Es fa en uns orificis un darrere de l’altre perquè després es faciliti el trencat. Acostumen a ser en línia recta, però també poden perforar en forma irregular. Hem de tindre en compte que les mides i la distància del perforat   varia segons el material i l’ús.
•   Micro perforadora: És quan la distància de cada forat del perforat és de menys d’un mil·límetre.
•     Taladrat: Per a un o diversos forats. El més freqüent és taladrar fulls de paper per arxivar en carpetes d’anelles. Aquests forats són estàndards perquè puguin entrar en qualsevol arxivador d’anelles. Es pot fer amb una troqueladora.
•      Incisions o mig tall: Per als papers adhesius. Talla l'adhesiu, però no la base de protecció. Es pot fer amb una troqueladora.     

3. L’ENQUADERNACIÓ

     Anomenem enquadernació al procés de cosit, encolat o fixat de fulls o plecs de paper i a la fabricació d’una tapa o coberta per protegir la publicació (llibre, revista, llibreta, etc.) i millorar la seva durabilitat. Els tipus d’enquadernació poden ser molt variats, en funció de la utilitat i objectius de la publicació. L’enquadernació és antic a la impremta. Tradicionalment l’enquadernació ha tingut una doble utilitat: per una banda la preservació de documents i per l’altra una manifestació estètica i cultural determinada.

      Quan parlem d’enquadernació hem de tenir present els següents conceptes:

•     COSIDORES: En aquesta indústria utilitzem un fil de fibra vegetal o sintètica per unir els quadernets en l’enquadernació dels llibres.
  
•       GRAPADORES: Poden ser manuals o elèctriques i que s’utilitzen en revistes, talonaris… Hi ha dues formes de grapar: 
•       La forma plana: Inserir a la vora esquerra dues grapes perquè quedi subjectada.
•       El grapat a cavall: Es realitza col·locant els plecs uns dins dels altres amb una coberta del mateix o superior gramatge. Finalment es grapen des de fora fent que travessin i subjectin les pàgines.

         Hi ha tres tipus de grapes:

•       Grapat amb fil ferro: És el més econòmic, però solament s'utilitza per a poca quantitat.
•       Grapes planes: S'utilitzen cada dia tothom.
•     Grapes omega: Té una forma (Ω) adequada per a inserir el document engrapat a un arxivador amb anelles.
•     ENCOLADORES: Poden fer servir diferents coles depenen del producte final. Les pàgines es poden encolar pel llom, també es podria cobrir-les amb una cinta adhesiva o també una pinça de plàstic que s’uneixi amb les cobertes.
•       ENQUADERNACIÓ RÚSTICA: Les cobertes són de paper i de cartolina, també es coneix amb el nom de tapa tova. Aquesta enquadernació els diversos plecs de fulls solen anar, perquè resulta més econòmica. Es pot dividir en tres tipus:
  
  
  
•     Rústica fressada: Els fulls van solts i s’uneixen amb les cobertes encolant-se el llom. També se li anomena “Americana”.
•       Rústica cosida: Els fulls formen plecs que es cusen. Aquests plecs s’ajunten i es tornen a  cosir amb la coberta. Finalment s’encola el llom i se li enganxa la coberta.
•      Rústica encolada amb cola de poliuretà reactiu: Adhesius molt resistents i només necessita un terç de la cola en comparació amb els tradicionals.
•      ENQUADERNACIÓ TAPA DURA: Té cobertes fetes de cartó prim, generalment folrades amb paper. De vegades podem treballar amb acabats nobles.
  Els plecs dels fulls solen anar cosits. Tot i que és més costosa per l’ús de materials i el procés de manipulació, és més resistent. Es comença per la formació dels quadernets, que van cosits i s’uneixen entre si també cosint-los. Es col·loquen les guardes i se li col·loquen les tapes.
  En cas d’edicions de luxe, els llibres poden anar forrats de tela o pell (natural o sintètic) i es decoren amb gravats, reforç, etc. Dins de l’enquadernació cartoné, les edicions més econòmiques utilitzen paper amb textura o imprès per recobrir la coberta de cartó.
    
•    Tapa encartonada: S’utilitza per edicions de luxe. Abans d’enganxar les guardes, es col·loquen les tapes de cartó, inserint la corda de cosit. Es col·loca un reforç de paper Kraft (paper d’embalatge foto). La coberta final va amb revestiment, de tela o pell. La coberta acostuma a ser estampada o gravada.
•     Cartoné: Es cobreix el llom amb tela o pell i les tapes amb cartolina. Similar a l'encartonat, però d’ús més corrent.
•   Coberta de llom: Anomenada enquadernació a l’anglesa, les cobertes es confeccionen per separat. Posteriorment les tapes de cartó s’uneixen mitjançant el material de revestiment.

•       ENQUADERNACIÓ PETITA: És per a documents de freqüent ús i fàcil maneig. S’uneixen els plecs tallats pel llom i perforats. Els mètodes més importants són:
  
•     Enquadernació en espiral: Els fulls s’uneixen amb una espiral de filferro que s’enrosca per unes perforacions fetes als fulls. Aquests queden atrapats amb una espiral flexible que s’enrotlla sobre si mateix. El procés consta d’una fase de perforació i una altra d’enquadernació. És un procés manual.
•   Wire-O: Aquest sistema consta de tres fases. La primera és la de perforar, després la col·locació de l’espiral i una tercera de tancament. És un procés a màquina.